IGUALTAT

Ja fa un quant de temps que havia creat l’estructura d’un bloc però em faltava el més important, la tripa. A vegades per manca de temps, altres per manca de to i altres de tema. Tot plegat el que em faltava és la seguretat de trobar el què i el com del que volia escriure i compartir en el meu primer post.

Avui és el Dia Internacional de la Dona i vull compartir el que sento i el que desitjo per a tots i totes nosaltres. A priori pot semblar extens però el cert és que és molt senzill, el dret efectiu a la IGUALTAT.

En la meva família som 4 generacions de dones vives. Si faig una comparativa entre les quatre, Déu n’hi do el que hem avançat, però fins que la igualtat no sigui efectiva i absoluta no podem parar. I no podem obviar, tampoc, la responsabilitat que tenim envers les companyes que encara estan més allunyades d’aquesta igualtat.

Una vegada vaig assistir a un fòrum en el que ens aplegàvem miler i mig de dones i homes d’arreu del món. Escoltant els viscuts de moltes dones en situacions inconcebibles, només pel sol fet de ser dones, se’t posen els pèls de punta. Però quan et donen les gràcies perquè els nostres avenços els serveixen de fites, plores de l’emoció i empenys encara amb més força.

Les dones hem de seguir treballant per aconseguir ser iguals als homes en absolutament tots els aspectes de les nostres vides, sense perjudici d’allò en que ens faci diferents la genètica. Ens hem de comprometre, dia a dia, en la defensa de la nostra condició i en l’exigència de respecte envers la mateixa. La pròpia, la de la veïna, la de la companya de feina, la de la amiga, enfí...la de qualsevol dona.

En un dia com avui no em vull estar d’enrecordar-me’n dels homes. Simone de Beauvoir deia que el problema de les dones sempre ha estat un problema d’homes. I per això, vull recordar aquells homes que ens ajuden en el camí de l’assoliment del nostre objectiu. Aquells homes que viuen formes de masculinitat en les que entenen que som companys i ens respecten. A ells també, però, dirigida la demanda de treball en pro de l’assoliment de la igualtat de les dones, per a ells també una exigència de responsabilitat pedagògica.

Per acabar, un desig: que esdevingui realitat el somni d’un món en el que haguem recuperat el dret que no ens hauria d’haver estat negat mai.

Seguim treballant!

Felicitats a totes les dones del món.