La nostra Constitució proclama,
en el seu article 1, l’estat Andorrà com un estat social i eleva a principis
constitucionals, subjectes a protecció, conceptes com la igualtat i la defensa de
la dignitat humana.
Corren temps en els que estem
assistint, de forma generalitzada, a polítiques públiques que tendeixen a
l’aprimament de l’estat i dels serveis que pretenen afavorir el respecte al
principi de igualtat i a la protecció de la dignitat humana. L’excusa és que no
hi ha diners a la caixa, que els serveis públics no són eficients ni
econòmicament sostenibles i d’altres arguments per l’estil. Alhora, assistim a
un espectacle polític gairebé calcat en els països de l’eurozona despectivament
anomenats GIPSI (Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia) que reforça la
credibilitat del discurs de la por, justificant les polítiques de retallada i
d’austeritat pública. (Val a dir, però, que l’argument
que “s’ha gastat més del que es podia” s’ha de posar en entredit quan es
constata que tots aquests països tenien un estat del benestar més feble que en
d’altres països de l’eurozona).
No dic, però, que no siguin
arguments vàlids. Pels qui pensen que el principi de igualtat no ha de gaudir
de protecció específica, pels qui no veuen amenaçada la seva dignitat humana. En
definitiva, pels qui no hauran de patir les conseqüències d’una crisi econòmica
ferotge, ni els preocupa que d’altres persones les pateixin. Per tots ells, les
polítiques d’austeritat pública i de tisorada són un bon argument.
Però el que més em sorprèn és que
a Andorra sembla que no remarquem en el fet que, després de 19 anys, encara no s’ha
donat compliment a l’article 37* de la nostra Constitució. No arribo a
comprendre com resta soterrat el mandat d’establir un sistema tributari just i
acord amb al capacitat econòmica de cadascú. Sistema tributari que hauria de
sostenir la correcció de les desigualtats i la protecció dels desfavorits. Com
és possible que ens comparem a d’altres països sense tenir en compte que la
població andorrana no tributa en funció de la seva capacitat econòmica? Sabem
en quina situació ens trobaríem si es distribuïssin equitativament les
càrregues fiscals?
Valdria la pena que ens preguntem
a qui beneficia aquesta laxitud legislativa.
Alhora, també, per tots aquells que
defensem la igualtat d’oportunitats, seria convenient que alcem les nostres
veus i que reclamem el que el nostre estat de dret protegeix, al menys, en la
teoria.
*Article 37
Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques
segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just,
establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de
distribució equitativa de les càrregues fiscals.