dijous, 15 de març de 2012

L'ESTAT SOCIAL CONSTITUCIONAL

Ahir era la Diada de la Constitució.Una jornada en la que, l’obligat tancament, facilita el caràcter lúdic i familiar de la commemoració. Però, més enllà de la jornada commemorativa, em pregunto si no hauria de tenir un caràcter més reivindicatiu. I és què, per a què volem una norma suprema que abans d’haver-li donat total compliment ja hi estem passant per sobre?

La nostra Constitució proclama, en el seu article 1, l’estat Andorrà com un estat social i eleva a principis constitucionals, subjectes a protecció, conceptes com la igualtat i la defensa de la dignitat humana.

Corren temps en els que estem assistint, de forma generalitzada, a polítiques públiques que tendeixen a l’aprimament de l’estat i dels serveis que pretenen afavorir el respecte al principi de igualtat i a la protecció de la dignitat humana. L’excusa és que no hi ha diners a la caixa, que els serveis públics no són eficients ni econòmicament sostenibles i d’altres arguments per l’estil. Alhora, assistim a un espectacle polític gairebé calcat en els països de l’eurozona despectivament anomenats GIPSI (Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia) que reforça la credibilitat del discurs de la por, justificant les polítiques de retallada i d’austeritat pública. (Val a dir, però, que l’argument que “s’ha gastat més del que es podia” s’ha de posar en entredit quan es constata que tots aquests països tenien un estat del benestar més feble que en d’altres països de l’eurozona).

No dic, però, que no siguin arguments vàlids. Pels qui pensen que el principi de igualtat no ha de gaudir de protecció específica, pels qui no veuen amenaçada la seva dignitat humana. En definitiva, pels qui no hauran de patir les conseqüències d’una crisi econòmica ferotge, ni els preocupa que d’altres persones les pateixin. Per tots ells, les polítiques d’austeritat pública i de tisorada són un bon argument.

Però el que més em sorprèn és que a Andorra sembla que no remarquem en el fet que, després de 19 anys, encara no s’ha donat compliment a l’article 37* de la nostra Constitució. No arribo a comprendre com resta soterrat el mandat d’establir un sistema tributari just i acord amb al capacitat econòmica de cadascú. Sistema tributari que hauria de sostenir la correcció de les desigualtats i la protecció dels desfavorits. Com és possible que ens comparem a d’altres països sense tenir en compte que la població andorrana no tributa en funció de la seva capacitat econòmica? Sabem en quina situació ens trobaríem si es distribuïssin equitativament les càrregues fiscals?

Valdria la pena que ens preguntem a qui beneficia aquesta laxitud legislativa. 
Alhora, també, per tots aquells que defensem la igualtat d’oportunitats, seria convenient que alcem les nostres veus i que reclamem el que el nostre estat de dret protegeix, al menys, en la teoria.

*Article 37
Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord: em sembla extremadament acrític reivindicar amb tanta alegria una Constitució que encara no ens hem atrevit a desenvolupar i que, a més, ja va néixer, també per por, amb dèficits democràtics (sistema electoral, Coprincipat, etc.).

    Tema gipsi, que s'ho facin mirar. El pitjor de tot és que han buscat un acrònim molt enginyós per ells però que de fet retrata molt més als que l'han posat que no als països que bategen. Mentalitats troglodites que troben connotacions negatives a què et diguin gitano. A mi si em diuen gitano no em sembla ni bé ni malament, ells en canvi entenen que m'ho hauria de prendre malament perquè troben, de fet, que gitano = negatiu. Quan de racisme latent encara a les altes esferes...
    (lamento allargar-me tant sobre un tema accessori del teu post, però és un d'aquells temes amb els que no podré mai...).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Yvan.
      Totalment d'acord amb el teu comentari.
      La primera vegada que ho vaig veure ja em va semblar vergonyós!

      Una abraçada i gràcies per completar.

      Suprimeix