dijous, 8 de març de 2012

IGUALTAT


Ja fa un quant de temps que havia creat l’estructura d’un bloc però em faltava el més important, la tripa. A vegades per manca de temps, altres per manca de to i altres de tema. Tot plegat el que em faltava és la seguretat de trobar el què i el com del que volia escriure i compartir en el meu primer post.

Avui és el Dia Internacional de la Dona i vull compartir el que sento i el que desitjo per a tots i totes nosaltres. A priori pot semblar extens però el cert és que és molt senzill, el dret efectiu a la IGUALTAT.

En la meva família som 4 generacions de dones vives. Si faig una comparativa entre les quatre, Déu n’hi do el que hem avançat, però fins que la igualtat no sigui efectiva i absoluta no podem parar. I no podem obviar, tampoc, la responsabilitat que tenim envers les companyes que encara estan més allunyades d’aquesta igualtat.
Una vegada vaig assistir a un fòrum en el que ens aplegàvem miler i mig de dones i homes d’arreu del món. Escoltant els viscuts de moltes dones en situacions inconcebibles, només pel sol fet de ser dones, se’t posen els pèls de punta. Però quan et donen les gràcies perquè els nostres avenços els serveixen de fites, plores de l’emoció i empenys encara amb més força.

Les dones hem de seguir treballant per aconseguir ser iguals als homes en absolutament tots els aspectes de les nostres vides, sense perjudici d’allò en que ens faci diferents la genètica. Ens hem de comprometre, dia a dia, en la defensa de la nostra condició i en l’exigència de respecte envers la mateixa. La pròpia, la de la veïna, la de la companya de feina, la de la amiga, enfí...la de qualsevol dona.

En un dia com avui no em vull estar d’enrecordar-me’n dels homes. Simone de Beauvoir deia que el problema de les dones sempre ha estat un problema d’homes. I per això, vull recordar aquells homes que ens ajuden en el camí de l’assoliment del nostre objectiu. Aquells homes que viuen formes de masculinitat en les que entenen que som companys i ens respecten. A ells també, però, dirigida la demanda de treball en pro de l’assoliment de la igualtat de les dones, per a ells també una exigència de responsabilitat pedagògica.

Per acabar, un desig: que esdevingui realitat el somni d’un món en el que haguem recuperat el dret que no ens hauria d’haver estat negat mai.

Seguim treballant!
Felicitats a totes les dones del món.

9 comentaris:

  1. Bon dia , i bones raons per iniciar un bloc!!! Treballr, hem de treballar molt encara per a poder felicitar-nos, o congratular-nos....

    Antonia

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Antònia i gràcies pel comentari.
      Efectivament treball en cal i molt!
      Però justament avui cal reivindicar la condició femenina, crec que és un bon dia per felicitar-nos i encoratjar-nos a seguir treballant.

      Merci per la teva aportació i una abraçada.

      Suprimeix
  2. Bonica/estimada:

    Tot i que he de fer un petit esforç per escriure't en català ( m'imagino que et parlo i em costa...) Tinc que felicitar-te per dos motius:

    El primer i el mes important, per començar a escriure, que ja tocava... M'agrada el títol, el nom, m'agrada que escriguis...

    El segon, que reconeguis que la feina feta i la que resta per fer no es nomès cosa de dones...

    Jo no voldria acabar sense fer peu en les mares... Tots aquests senyors estúpids e irreverents, tinguin la nacionalitat, condició política o moral que tinguin, han tingut una mare... El paper de les mares es primordial en l'educació dels seus fills, si us plau, no permeteu que els vostres fills no us valorin, no permeteu danys contra vosaltres que els vostres fills assoleixin com a naturals... Eduqueu als vostres fills entre el respecte i la dignitat.

    Un record per aquelles 13 dones que un 5 d'agost del 1939 van morir fent-nos pensar en les injusticies socials...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola bonita.
      Como casi siempre, completamente de acuerdo contigo en lo que respecta a las madres y no sólo en lo relativo a los hijos. También juegan un rol fundamental en la educación de sus hijas, para que no se siga educando a las mujeres con estereotipos machistas que llevan a la sumisión.
      Un beso y gracias por completar.

      Suprimeix
  3. Hola guapisima!!..(Simi dixit..) .. m'agrada aquesta inciciativa del blog.. hauré de compartir els teus raonaments/inquietuds mitjançant aquesta via, donat la teva tendencia malaltissa a defugir el dialeg verbal envers la meva persona.
    En quan al contingut completament d'acord.. un apunt,dius.. "Les dones hem de seguir treballant per aconseguir ser iguals als homes en absolutament tots els aspectes de les nostres vides"... iguals??..voldràs dir millors, que us ho em posat ben fàcil!!...m'imagino/espero que tard o d'hora s'assolira aquest estatus d'igualtat.. donat que desautoritzar,anular o silenciar "ens" com tu... es una auténtica aberració...(encara que jo alguna vegada et "silenciaria" quan et poses un "pelin irascible" defenen "apasionadament" els teus plantejaments...).
    Bueno, deixó de fer "l'esquirol" amb aquestes reflexions i m'en vaig a fer quelcom molt mes masculí... a llegir l'SPORT"!!
    Un petonàs!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies maco pel seguiment i per ser un d'aquells homes dels que parlo en el post, aquells que ajuden!

      I, sobretot gràcies per l'humor que en aquests temps que corren, és un bé de primera necessitat!

      Un besitirrín.

      Suprimeix
  4. Hola Judith i benvinguda a la blogosfera, a veure si vas obrint sovint les cortines de la teva cambra...

    De moment, comparteixo plenament amb tu l'anàlisi que fas de les primeres vistes que ens proposes: o lluitem per la igualtat tots plegats o les poques cotes d'igualtat aconseguides no serviran de res! Continuo veient al meu voltant molt de masclisme estructural però també és cert que la igualtat se la creu i se la fa seva cada cop més gent...

    Crec que la victòria només es podrà obtenir per contagi, impregnant poc a poc les mentalitats col·lectives fins que creure i viure en igualtat acabi sent hegemònic, compartit per tots amb la mateixa normalitat amb què avui dia, per exemple, tothom veu que l'escola sigui obligatòria. Queda molt de camí, però crec que poc a poc comença a calar. Ara cal persistir (que diria aquell) i fer, com recomanes al teu post, pedagogia constant, constant, constant, sense deixar-li al masclisme el més mínim espai possible, amb marcatge individualitzat si és necessari. Només quan els masclistes es vegin assenyalats per tota la societat podrem començar a cantar victòria!

    Enhorabona per decidir-te a fer el pas a compartir reflexions i fins aviat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Yvan.
      Com deia un personatge amb el qual sovint hi estic molt d'acord: INSISTÈNCIA! Insistirem en la igualtat i en treballar per noves quotes d'assoliment de drets efectius. Perquè recollir-los en normes i no donar'ls-hi compliment és una hipocresia social que ens hem d'esforçar en desenmascarar.

      Gràcies per comentar i avui, molt especialment, gràcies pels ànims!

      Suprimeix
  5. Ara te trobat,
    Quina alegria que per fi t'has decidit a escriure, i m'agrada molt que ho has començat amb un dia com aquest: Dia Internacional de la Dona!!!
    Som una majoria de dones a la nostra família, i tu ja saps que sempre us he dit a tu i a la teva germana: estic orgullosa de ser dona, i ho estic encara mes, de haver tingut dues filles dones, orgulloses també de ser-ho, compromeses, i lluitadores.
    Un element bàsic que tenim ja fortament adherit a la nostra manera de ser, és el valor de la igualtat. Entenem la igualtat com un dret, com a garantia de participació, oportunitats i tracte a tots els nivells, i amb independència del sexe, origen, creences o orientació sexual.
    Creiem en la necessitat de donar un nou impuls per continuar avançant en l'aposta cap a la igualtat real entre persones, la igualtat davant la llei, la igualtat en l'exercici de la participació i en l'exercici de les responsabilitats públiques i sobretot la igualtat social, a través de l'equiparació d'oportunitats.

    Felicitats i no ho deixis!!!

    ResponSuprimeix